Vivir con tranquilidad interior

A veces nos presionamos con la eterna búsqueda del famoso EQUILIBRIO.

…y es que la vida es una montaña rusa, como ya sabes.

Que no te engañen ni te sientas frustrad@.

En un momento de saturación de terapias y terapeutas, viviendo inmersos en la era de la (des)información, a golpe de ebook de autoayuda, charla motivacional de YouTube, etc. todo esto puede poner en jaque tu bienestar emocional.

Resulta paradójico, ¿no? Me explico.

A veces piensas “algo debo de estar haciendo mal porque parece tan sencillo cuando te lo cuentan, parece que yo soy la única que vuelve a tropezar con la misma piedra y no “s’ensurt”

Con el tiempo, te das cuenta de que hay cosas que te venden como recetas mágicas que simplemente no funcionan a largo plazo.

Decirte cosas positivas al espejo cada mañana está muy bien, pero recuerda que hablas a tu parte consciente.

Según los expertos en la materia, la que domina en nuestras reacciones viscerales del día a día es nuestra parte inconsciente (donde se agolpan todos nuestros miedos, traumas, dolor, rabia,…).

Vayamos dándole luz poquito a poco y acogiendo a esa parte inconsciente.

Vivir con tranquilidad interior podría convertirse en una ardua tarea y cuya búsqueda (de hecho no hay nada que buscar…) podría convertirse en una PESADA LOSA en un mundo a golpe de foto feliz de Instagram.

Resumiendo…

  1. La vida tiene momentos de subida y bajada
  2. Vivamos cada momento estando presentes, sin miedo a sentir emociones que nos puedan desestabilizar porque…
  3. No hay equilibrio verdadero, no hay que encontrar nada…
  4. No tenemos el control
  5. Es posible vivir con bienestar y tranquilidad interior si, entre otras cosas, aceptamos los 4 puntos anteriores.

Una vida con calma interior empieza mirándonos y escuchándonos a nosotr@s mism@s y “sintiendo” lo que nos da y nos resta tranquilidad.

No existen recetas mágicas.

Solo recorrer un camino, que ya sabe sus pasos…

Un abrazo,

Noemí

¿Te vienes?

¿Quieres más información sobre algún evento o confirmar tu asistencia? Escríbeme aquí

¿Cómo conectar mente-corazón con el subconsciente de por medio?

A menudo nos llegan mensajes (este es uno de ellos) sobre la necesidad de conectar con nosotros mismos, de ser conscientes de lo que sentimos, de escucharnos más, de vernos más…

Esta semana nos despertamos con el discurso vibrante de Joaquín Phoenix de los Oscars. Un discurso desde el alma, que despierta conciencias. Suscribo cada palabra.

La transformación social empieza por el cambio de actitud en cada uno de nosotr@s, por cómo nos relacionamos con nosotr@s mism@s, con los demás y con el Medio Ambiente.
Empecemos por nosotros mism@s. Tomemos la responsabilidad implícita a vivir.

Nacemos conectados con nosotr@s mism@s, pero a medida que crecemos, por diferentes motivos, ya sean hechos traumáticos, una educación severa, una cultura que marca, etc. vamos alejándonos de nosotr@s. En cierta manera, vamos “olvidándonos” de lo que somos.
El camino de vuelta a casa es volver a re-encontrarnos con lo que somos, conectar mente y corazón…y también instinto.

Somos mente, corazón e instinto, pero en el mundo actual la mente lleva la voz cantante.

Por otra parte, hay tanto encerrado en el subconsciente y es tan difícil llegar a ello desde la mente, desde el habla.

Dicen que el cuerpo habla más alto que las palabras.

Sin duda se hace necesario mirar atrás, sobre todo a la infancia, y poner palabras para sanar y pasar página a muchas cosas, pero “el cuerpo lleva la cuenta”… es fundamental escucharle. Así podremos ir empezando a conectar mente y corazón…Un camino de coherencia.

Un camino quizás no tan rápido como demanda la sociedad actual, que vive a golpe de clic, y que lo quiere todo “para ya”, pero sí un camino más sólido, que trae consigo cambios que perduran en el tiempo, que nos permiten vivir la vida (y compartirla con los demás) desde otro lugar, con serenidad, felicidad y plenitud.

7 Dies, 7 Històries: Resum

7 Històries…

Gràcies a totes totes totes les persones que heu passat per l’estudi: la María, la Lucía, la Lourdes, la Sònia, l’Aina, la Montse i en Marc tenen una part vostra, “pedacitos” de les vostres vides, de les vostres vivencies, de les vostres confidències…Una abraçada!

Aquí les podeu conèixer a totes!

  1. María: https://noemicarrera.com/2020/01/05/7-dies-7-histories-maria/
  2. Lucía: https://noemicarrera.com/2020/01/05/7-dies-7-histories-lucia/
  3. Lourdes: https://noemicarrera.com/2020/01/06/7-dies-7-histories-lourdes/
  4. Sonia: https://noemicarrera.com/2020/01/07/7-dies-7-histories/
  5. Aina: https://noemicarrera.com/2020/01/08/7-dies-7-histories-aina/
  6. Montse: https://noemicarrera.com/2020/01/09/7-dies-7-histories-montse/
  7. Marc: https://noemicarrera.com/2020/01/10/7-dies-7-histories-joan-7/

7 Dies, 7 Històries: Marc (7)

Avui t’explico la història d’en Marc.

Els nens no ploren li havien dit a en Marc de petit…

Desprès de la crisis dels 40, Marc es va plantejar que volia viure la vida d’un altra manera.

Marc és un de tants homes que volen viure el seu “ser home” d’una altra manera.

Les emocions i els sentiments no són exclusius de les dones. El que ens passa per dintre influeix en el nostre dia a dia, en les nostres relacions, en la nostra salut, en com vivim la vida…a dones i homes.

Marc volia conèixer-se, havia passat molt de temps sense escoltar-se. De petit li havien dit que havia d’estudiar, treure’s la carrera i aconseguir una bona feina.

Mai li havien parlat del que significava realment ser feliç.

I això és el que va fer en Marc, estudiar i aconseguir una bona feina, però no li omplia gens…i tractava de compensar-ho amb altres coses (sortides, viatges, esport,…), però el seu dia a dia era gris, es deixava portar per la inèrcia.

Fins que un dia, desprès de molt de temps tancat en ell mateix, es va adonar que no podia continuar així, que no volia continuar així.

La seva germana li va parlar de la biodansa. Va passar un any fins que va venir a provar.

Li va sorprendre tot. Al principi li feia por el no poder controlar les emocions, la música era molt maca i, de sobte, de vegades, li movia per dintre coses ben amagadetes. No estava acostumat. Això d’anar a poc a poc, de no fer i sentir, d’escoltar el cos, de sortir de la ment…era tot molt nou.

Diu que la biodansa li està ajudant a conèixer a en Marc de veritat, a treure’s mascares, a confiar més en les altres persones i a saber el que realment vol a la vida.

Se sent més tranquil i viu el seu dia a dia amb una il·lusió renovada. Diu que ha iniciat un viatge cap a ell mateix, cap a una nova manera de ser home en aquest segle XXI.

7 Dies, 7 Històries: Montse

Avui t’explico la història de la Montse (6).

La Montse estava en el seu millor moment personal.

Desprès de passar molts anys cercant, llegint molts llibres, anant a cursos, seguint a molts gurus, amb pujades i baixades… s’havia adonat de que el que realment volia era deixar-se anar i calma mental per a viure la vida amb presència i consciència, i poder també aportar el seu granet de sorra a la societat.

Estava molt conscienciada amb temes mediambientals i socials. Sabia que la transformació social començava pel canvi de paradigma en cadascú de nosaltres.

Va arribar a la biodansa “per casualitat” (ja sabia que les casualitats realment no existeixen…) i s’hi ha quedat…

Es va adonar que tot el que buscava fora, ho tenia dins seu, que només necessitava temps i un acompanyament respectuós perquè surtis de manera fàcil i natural.

La Biodansa no era tant catàrtica ni tant sofisticada com altres disciplines que havia provat…mil i una, jajaja.

Li agradava molt la senzillesa i la profunditat de les classes de biodansa i com se sentia de viva a l’acabar cada classe.

Ha deixat de buscar constantment, ha deixat de tenir expectatives de les coses i de la gent i ara viu el present i el que la vida li porta amb consciència i des de l’agraïment.

7 Dies, 7 Històries: Aina

Avui t’explico la història de la L’Aina.

L’Aina portava un ritme de vida molt estressant i patia ansietat.

Tenia dos fills de menys de 10 anys i treballava 8 hores fora de casa. El seu home treballava lluny de casa i es passava moltes hores sola a càrrec dels nens i la casa.

Tenia la sensació de no arribar a res. Era molt frustrant.

Va venir a provar una classe de biodansa animada per una amiga seva i pel seu home.

Es va adonar que era important cuidar-se ella per a poder estar bé també pels altres.

Tot i que no sabia ben bé que era això de la biodansa (cosa que li creava una mica de desconfiança), estava tant motivada que va trobar la manera de fer temps i venir a les classes setmanals. Amb mi ja havia coincidit feia anys al grup de lactància, on soc assessora, i això li agradava.

Cercava un espai per a ella, per a desconnectar mentalment de l’estrès organitzatiu del dia a dia i per a alliberar tensions. Diu que es va trobar molt més del que s’esperava…

Amb el temps, entre altres coses, va ser capaç de portar aquest benestar amb el que acabava les classes de biodansa al seu dia a dia.

7 Dies, 7 Històries: Sònia

Avui t’explico la historia de la Sònia.

La Sònia treballa davant d’un ordinador. Es passa moltes hores sola, asseguda i fent molt de treball mental mecànic. Va arribar a la biodansa en cerca de moviment i canvi.

Sentia que la seva vida laboral monòtona davant de l’ordinador no l’omplia. Volia fer algun canvi, però no sabia quin.

La biodansa li ha servit per a, en primer lloc, posar-se en marxa i sortir de d’immobilitat i també per a, paradoxalment, “aturar-se” i sentir el que realment li agrada a la vida. S’està plantejant moltes coses, però no té pressa, ha aprés a apreciar i agrair el que té ara i a viure i gaudir del moment present. Sap que ja està en el camí, que tard o d’hora, arribarà el que hagi de ser per a ella.

7 Dies, 7 Històries: Lourdes

Avui t’explico la historia de la Lourdes.

Després de tota una vida dedicada a la seva família i a la feina, havia arribat el moment en el que la Lourdes tenia més temps per a ella.

Tenia les coses clares. Havia viscut una vida molt marcada per una cultura patriarcal que l’havia bloquejat com a dona de moltes maneres.

Volia alliberar-se, relaxar-se, ser ella mateixa, gaudir de la vida sense culpes, connectar amb el seu cos i els seus sentiments i deixar-se anar amb l’ajuda de la música i del moviment.

Em diu que durant la classe de biodansa (i desprès) podia oblidar-se de l’afora i concentrar-se en el que porta dins seu i que no se sentia jutjada.

La Biodansa l’ajuda a conèixer-se millor i a identificar què li passa, a gestionar millor les seves emocions i a adonar-se de perquè reacciona com reacciona amb segons quina gent.

Diu que ara és més pacient i que ha baixat el ritme i fa allò que realment li ve de gust fer, sense necessitat de complir expectatives d’altres. Demana el que necessita i no espera a que les coses passin…ha agafat els regnes de la seva vida.

La biodansa ha sigut tot una descoberta per a la Lourdes.

7 Dies, 7 Històries: Lucía

Avui t’explico la historia de la Lucía.

Portava uns anys molt tancada en sí mateixa per diferents temes personals. Li costava obrir-se els altres i tornar a confiar.

Havia passat també alguna que altra crisis, el seu cos somatitzava contínuament amb temes de salut física, i tot i que havia anat una vegada al psicòleg, sentia que estava com estancada.

No volia continuar donant-li voltes als seus problemes, buscava una altra manera de treballar-los per a viure la vida amb més calma. Li vaig proposar la biodansa, amb el seu treball corporal de les emocions, sense tant de parlar.

Li va faltar poc per a sortir corrents la primera sessió de biodansa. Li feia vergonya això de moure’s davant d’altres. Va ser tot un repte per a ella, però lo bé que se sentia al acabar la classe i les seves ganes de sentir-se millor i viure la vida que volia li feien tornar sessió darrera sessió.

Desprès d’un any de pràctica setmanal, em diu que la biodansa l’ha ajudat a obrir-se a poc a poc, a millorar la seva relació amb la seva mare i els més propers i a descobrir la seva força interior, i amb això, a pujar la seva autoestima. Està entusiasmada.

7 Dies, 7 Històries: María

En aquests 4 anys que porto fent classes he conegut a molta gent maca… Avui t’explico la historia de la María 🌼

. Patia dolors musculars, sobre tot de cervicals i dormia molt malament.

. Va arribar a les classes de biodansa buscant un espai per a cuidar-se, relaxar-se i per a tenir un temps per a ella i desconnectar de la rutina diària.

. No li agradava el ioga ni el pilates ni la meditació…, això d’estar-se quieta i/o fer moviments repetitius tota l’estona no anava amb ella. Volia moviment.

. Des del primer dia va notar millores, sobre tot a l’hora de dormir. Em deia que descansava millor, que dormia com una nena petita la nit que venia a l’estudi.

. Després de gairebé un 1 any fent biodansa, m’explica que, entre moltes altres coses, sent molt menys dolor, és més espontània i expressiva, que li és igual el que pensa la gent, que se sent més lliure, que s’escolta més, que és capaç de posar límits sense por… La gent li diu que se la veu més feliç