Destacada

Com aprofitar un moment de crisis per a transformar la teva vida

Hi ha moments a la vida que les coses no van tant bé com potser ens agradaria. Potser portem arrossegant coses de fa molt…potser ens sentim dintre d’una inèrcia que ens atrapa. Et pots sentir agobiada, estressada, esgotada, bloquejada, contracturada, …o fins i tot pots arribar a tenir crisis d’ansietat si es fa crònic. El cos ens parla, l’escoltem?

 
Per poder escoltar-lo, cal baixar el ritme i acceptar la situació present, sentir-la, amb totes les emocions i sentiments que comporta, per poder arribar a fer petits grans canvis (sempre hi ha algun marge de maniobra) que ens portin cap a la calma i al benestar. Però no podem passar de 0 a 100 en un moment…Tot necessita el seu temps. És un procés.

 
Som cap, cor i instint, però, en general, hem sigut educades per escoltar només el cap, pel que hem de fer, pel “que està bé”. És urgent desconnectar una mica del cap per poder sentir, per escoltar el cos, per escoltar el cor…Quan sobrevé una crisis, tenim la gran oportunitat d’aprofitar-la, aturar-nos i començar a sentir i investigar on estem i cap a on volem anar a la vida. Els moments difícils ens ajuden a mobilitzar-nos.

 
La meva gran crisis personal va començar quan em vaig convertir en mare. Es va destapar la capsa de Pandora. Miro enrere i tot i que el procés va ser una mica difícil en alguns moments, dono gràcies ara, per difícil que pugui semblar quan t’ho estàs passant malament, perquè això m’ha portat fins a on estic avui.

 
I no és que jo sigui especial, que sí, que també ho soc!, tothom som especials i únics i tenim la clau dins nostre per trobar allò que ens fa sentir bé, com volem viure el dia a dia, què volem fer, amb qui volem estar. La vida és una constant de canvi, de moments de crisis quotidianes i alegries…Visquem plenament tots els moments, no passem per la vida de puntetes!


  • Si t’ha agradat i vols continuar rebent textos com aquest, subscriu-te al meu butlletí fent clic en aquest enllaç i estarem en contacte! Fins aviat!

 

  • Per si és del teu interès, pots consultar la meva agenda d’estiu (al “Noemí Carrera, Estudi de moviment i creixement”). Més informació, fes clic aquí

 

Para calmar la mente, suelta, suelta, suelta… Propuesta musical y de movimiento

¡Hola!

Después de más de 5 semanas confinados, te cuento la propuesta musical y de movimiento de hoy 23 de abril día de Sant Jordi en Catalunya.

Indicaciones:

  1. Ponte de pie, con los ojos cerrados (no te moverás del sitio a otras partes de la sala mientras hagas el ejercicio)
  2. Reproduce la canción: https://open.spotify.com/track/25ktoN54bAce9CVmZJk4Qe
  3. Ves deslizando con suavidad muy muy lentamente una mano o las dos por diferentes partes del cuerpo, como arrastrando lo que ya no quieres y cuando llegues al final de la extremidad, de la espalda, de la cabeza, de los hombros…haces un movimiento como de soltar, de liberar.
  4. Poco a poco te vas despojando de aquello que te pesa, te carga.
  5. Es importante que no lo hagas desde la rabia y que tampoco pienses en cosas concretas. Es meramente corporal, vivencial.
  6. Cuando deje de sonar la canción, quédate con los ojos cerrados y las manos cruzadas sobre el pecho unos segundos, sintiendo lo que te ha dejado el movimiento.
  7. Poco a poco, abre los ojos, ve a buscar una ventana, toma aire fresco y disfruta y agradece la vida que late dentro de ti y si te apetece, ahora que vas más liger@, vuela con esta canción (https://open.spotify.com/track/5cYA45RVGI6F4f06gtWjsd). Sé que necesitarías más espacio para disfrutarla…búscalo dentro de ti.

¿Cómo te sientes? ¿Te ha gustado?

Ya que no podemos vernos en persona para comentar cómo te ha ido, escríbeme un mensaje (hola@noemicarrera.com) si te apetece y seguimos hablando.

Un fuerte abrazo y hasta prontito,

Noemí

"Todos somos uno"

“La fuerza que nos conduce
es la misma que enciende el sol,
que anima los mares
y hace florecer los cerezos.

La fuerza que nos mueve
es la misma que agita las semillas
con su mensaje inmemorial de vida.

La danza genera el destino
bajo las mismas leyes que vinculan
la flor a la brisa.

Bajo el girasol de armonía,
Todos somos uno.”

Rolando Todo, creador de la Biodanza

manos y corazones

Vivir con tranquilidad interior

A veces nos presionamos con la eterna búsqueda del famoso EQUILIBRIO.

…y es que la vida es una montaña rusa, como ya sabes.

Que no te engañen ni te sientas frustrad@.

En un momento de saturación de terapias y terapeutas, viviendo inmersos en la era de la (des)información, a golpe de ebook de autoayuda, charla motivacional de YouTube, etc. todo esto puede poner en jaque tu bienestar emocional.

Resulta paradójico, ¿no? Me explico.

A veces piensas “algo debo de estar haciendo mal porque parece tan sencillo cuando te lo cuentan, parece que yo soy la única que vuelve a tropezar con la misma piedra y no “s’ensurt”

Con el tiempo, te das cuenta de que hay cosas que te venden como recetas mágicas que simplemente no funcionan a largo plazo.

Decirte cosas positivas al espejo cada mañana está muy bien, pero recuerda que hablas a tu parte consciente.

Según los expertos en la materia, la que domina en nuestras reacciones viscerales del día a día es nuestra parte inconsciente (donde se agolpan todos nuestros miedos, traumas, dolor, rabia,…).

Vayamos dándole luz poquito a poco y acogiendo a esa parte inconsciente.

Vivir con tranquilidad interior podría convertirse en una ardua tarea y cuya búsqueda (de hecho no hay nada que buscar…) podría convertirse en una PESADA LOSA en un mundo a golpe de foto feliz de Instagram.

Resumiendo…

  1. La vida tiene momentos de subida y bajada
  2. Vivamos cada momento estando presentes, sin miedo a sentir emociones que nos puedan desestabilizar porque…
  3. No hay equilibrio verdadero, no hay que encontrar nada…
  4. No tenemos el control
  5. Es posible vivir con bienestar y tranquilidad interior si, entre otras cosas, aceptamos los 4 puntos anteriores.

Una vida con calma interior empieza mirándonos y escuchándonos a nosotr@s mism@s y “sintiendo” lo que nos da y nos resta tranquilidad.

No existen recetas mágicas.

Solo recorrer un camino, que ya sabe sus pasos…

Un abrazo,

Noemí

¿Te vienes?

¿Quieres más información sobre algún evento o confirmar tu asistencia? Escríbeme aquí

¿Cómo conectar mente-corazón con el subconsciente de por medio?

A menudo nos llegan mensajes (este es uno de ellos) sobre la necesidad de conectar con nosotros mismos, de ser conscientes de lo que sentimos, de escucharnos más, de vernos más…

Esta semana nos despertamos con el discurso vibrante de Joaquín Phoenix de los Oscars. Un discurso desde el alma, que despierta conciencias. Suscribo cada palabra.

La transformación social empieza por el cambio de actitud en cada uno de nosotr@s, por cómo nos relacionamos con nosotr@s mism@s, con los demás y con el Medio Ambiente.
Empecemos por nosotros mism@s. Tomemos la responsabilidad implícita a vivir.

Nacemos conectados con nosotr@s mism@s, pero a medida que crecemos, por diferentes motivos, ya sean hechos traumáticos, una educación severa, una cultura que marca, etc. vamos alejándonos de nosotr@s. En cierta manera, vamos “olvidándonos” de lo que somos.
El camino de vuelta a casa es volver a re-encontrarnos con lo que somos, conectar mente y corazón…y también instinto.

Somos mente, corazón e instinto, pero en el mundo actual la mente lleva la voz cantante.

Por otra parte, hay tanto encerrado en el subconsciente y es tan difícil llegar a ello desde la mente, desde el habla.

Dicen que el cuerpo habla más alto que las palabras.

Sin duda se hace necesario mirar atrás, sobre todo a la infancia, y poner palabras para sanar y pasar página a muchas cosas, pero “el cuerpo lleva la cuenta”… es fundamental escucharle. Así podremos ir empezando a conectar mente y corazón…Un camino de coherencia.

Un camino quizás no tan rápido como demanda la sociedad actual, que vive a golpe de clic, y que lo quiere todo “para ya”, pero sí un camino más sólido, que trae consigo cambios que perduran en el tiempo, que nos permiten vivir la vida (y compartirla con los demás) desde otro lugar, con serenidad, felicidad y plenitud.

7 Dies, 7 Històries: Resum

7 Històries…

Gràcies a totes totes totes les persones que heu passat per l’estudi: la María, la Lucía, la Lourdes, la Sònia, l’Aina, la Montse i en Marc tenen una part vostra, “pedacitos” de les vostres vides, de les vostres vivencies, de les vostres confidències…Una abraçada!

Aquí les podeu conèixer a totes!

  1. María: https://noemicarrera.com/2020/01/05/7-dies-7-histories-maria/
  2. Lucía: https://noemicarrera.com/2020/01/05/7-dies-7-histories-lucia/
  3. Lourdes: https://noemicarrera.com/2020/01/06/7-dies-7-histories-lourdes/
  4. Sonia: https://noemicarrera.com/2020/01/07/7-dies-7-histories/
  5. Aina: https://noemicarrera.com/2020/01/08/7-dies-7-histories-aina/
  6. Montse: https://noemicarrera.com/2020/01/09/7-dies-7-histories-montse/
  7. Marc: https://noemicarrera.com/2020/01/10/7-dies-7-histories-joan-7/

7 Dies, 7 Històries: Marc (7)

Avui t’explico la història d’en Marc.

Els nens no ploren li havien dit a en Marc de petit…

Desprès de la crisis dels 40, Marc es va plantejar que volia viure la vida d’un altra manera.

Marc és un de tants homes que volen viure el seu “ser home” d’una altra manera.

Les emocions i els sentiments no són exclusius de les dones. El que ens passa per dintre influeix en el nostre dia a dia, en les nostres relacions, en la nostra salut, en com vivim la vida…a dones i homes.

Marc volia conèixer-se, havia passat molt de temps sense escoltar-se. De petit li havien dit que havia d’estudiar, treure’s la carrera i aconseguir una bona feina.

Mai li havien parlat del que significava realment ser feliç.

I això és el que va fer en Marc, estudiar i aconseguir una bona feina, però no li omplia gens…i tractava de compensar-ho amb altres coses (sortides, viatges, esport,…), però el seu dia a dia era gris, es deixava portar per la inèrcia.

Fins que un dia, desprès de molt de temps tancat en ell mateix, es va adonar que no podia continuar així, que no volia continuar així.

La seva germana li va parlar de la biodansa. Va passar un any fins que va venir a provar.

Li va sorprendre tot. Al principi li feia por el no poder controlar les emocions, la música era molt maca i, de sobte, de vegades, li movia per dintre coses ben amagadetes. No estava acostumat. Això d’anar a poc a poc, de no fer i sentir, d’escoltar el cos, de sortir de la ment…era tot molt nou.

Diu que la biodansa li està ajudant a conèixer a en Marc de veritat, a treure’s mascares, a confiar més en les altres persones i a saber el que realment vol a la vida.

Se sent més tranquil i viu el seu dia a dia amb una il·lusió renovada. Diu que ha iniciat un viatge cap a ell mateix, cap a una nova manera de ser home en aquest segle XXI.

7 Dies, 7 Històries: Montse

Avui t’explico la història de la Montse (6).

La Montse estava en el seu millor moment personal.

Desprès de passar molts anys cercant, llegint molts llibres, anant a cursos, seguint a molts gurus, amb pujades i baixades… s’havia adonat de que el que realment volia era deixar-se anar i calma mental per a viure la vida amb presència i consciència, i poder també aportar el seu granet de sorra a la societat.

Estava molt conscienciada amb temes mediambientals i socials. Sabia que la transformació social començava pel canvi de paradigma en cadascú de nosaltres.

Va arribar a la biodansa “per casualitat” (ja sabia que les casualitats realment no existeixen…) i s’hi ha quedat…

Es va adonar que tot el que buscava fora, ho tenia dins seu, que només necessitava temps i un acompanyament respectuós perquè surtis de manera fàcil i natural.

La Biodansa no era tant catàrtica ni tant sofisticada com altres disciplines que havia provat…mil i una, jajaja.

Li agradava molt la senzillesa i la profunditat de les classes de biodansa i com se sentia de viva a l’acabar cada classe.

Ha deixat de buscar constantment, ha deixat de tenir expectatives de les coses i de la gent i ara viu el present i el que la vida li porta amb consciència i des de l’agraïment.

7 Dies, 7 Històries: Aina

Avui t’explico la història de la L’Aina.

L’Aina portava un ritme de vida molt estressant i patia ansietat.

Tenia dos fills de menys de 10 anys i treballava 8 hores fora de casa. El seu home treballava lluny de casa i es passava moltes hores sola a càrrec dels nens i la casa.

Tenia la sensació de no arribar a res. Era molt frustrant.

Va venir a provar una classe de biodansa animada per una amiga seva i pel seu home.

Es va adonar que era important cuidar-se ella per a poder estar bé també pels altres.

Tot i que no sabia ben bé que era això de la biodansa (cosa que li creava una mica de desconfiança), estava tant motivada que va trobar la manera de fer temps i venir a les classes setmanals. Amb mi ja havia coincidit feia anys al grup de lactància, on soc assessora, i això li agradava.

Cercava un espai per a ella, per a desconnectar mentalment de l’estrès organitzatiu del dia a dia i per a alliberar tensions. Diu que es va trobar molt més del que s’esperava…

Amb el temps, entre altres coses, va ser capaç de portar aquest benestar amb el que acabava les classes de biodansa al seu dia a dia.

7 Dies, 7 Històries: Sònia

Avui t’explico la historia de la Sònia.

La Sònia treballa davant d’un ordinador. Es passa moltes hores sola, asseguda i fent molt de treball mental mecànic. Va arribar a la biodansa en cerca de moviment i canvi.

Sentia que la seva vida laboral monòtona davant de l’ordinador no l’omplia. Volia fer algun canvi, però no sabia quin.

La biodansa li ha servit per a, en primer lloc, posar-se en marxa i sortir de d’immobilitat i també per a, paradoxalment, “aturar-se” i sentir el que realment li agrada a la vida. S’està plantejant moltes coses, però no té pressa, ha aprés a apreciar i agrair el que té ara i a viure i gaudir del moment present. Sap que ja està en el camí, que tard o d’hora, arribarà el que hagi de ser per a ella.

7 Dies, 7 Històries: Lourdes

Avui t’explico la historia de la Lourdes.

Després de tota una vida dedicada a la seva família i a la feina, havia arribat el moment en el que la Lourdes tenia més temps per a ella.

Tenia les coses clares. Havia viscut una vida molt marcada per una cultura patriarcal que l’havia bloquejat com a dona de moltes maneres.

Volia alliberar-se, relaxar-se, ser ella mateixa, gaudir de la vida sense culpes, connectar amb el seu cos i els seus sentiments i deixar-se anar amb l’ajuda de la música i del moviment.

Em diu que durant la classe de biodansa (i desprès) podia oblidar-se de l’afora i concentrar-se en el que porta dins seu i que no se sentia jutjada.

La Biodansa l’ajuda a conèixer-se millor i a identificar què li passa, a gestionar millor les seves emocions i a adonar-se de perquè reacciona com reacciona amb segons quina gent.

Diu que ara és més pacient i que ha baixat el ritme i fa allò que realment li ve de gust fer, sense necessitat de complir expectatives d’altres. Demana el que necessita i no espera a que les coses passin…ha agafat els regnes de la seva vida.

La biodansa ha sigut tot una descoberta per a la Lourdes.