Abraço totes les meves parts
Miro, acullo amb amor i respecte, sostinc
Quelcom més gran que jo em sosté
Tot està bé, no hi ha pressa
No haig d’arribar a cap puesto
Accepto el que hi ha aquí i ara
No lluito
No em resisteixo
Flueixo, confio i deixo anar
La meva força i alegria de viure estan al costat de la meva vulnerabilitat
El patiment forma part de la vida
Ens fa més humans
Ens fa estar més aprop, els uns dels altres
Ens fa que ens veiem
Que no siguem invisibles a la resta del món
Que la resta del món no ens sigui indiferent
Ens permet connectar, construir i créixer
Ens ajuda a mobilitzar-nos
Encara que hi hagi moments de foscor
Tot té un sentit
Volem una vida SENTIDA I no pensada
Una vida DESPERTA i no robòtica
Per això, donem espai i integrem allò que batega dins nostre
A allò que menys volem mirar
Al nostre dolor, al run run interior
També a les nostres pors i inseguretats
Obrir-nos a sentir-ho, deixar que aflori, donar-li la ma amb amor
per a poder avançar i no enganxar-nos, deixar-lo anar
Llum i foscor
Vida i mort
Dia i nit
Alegria i dolor…
Tot forma part d’una mateixa unitat
El patiment (ansietat, malestar, angoixa, estrès, … té molts noms)
ens ensenya el camí
Ens impulsa a créixer
Confiem
Caminem, ens aturem, tornem a caminar
Sempre endavant, al nostre ritme
No ens deixem de la ma
Ens trobem al camí amb altres, que com tu, com jo,
també amaguen coses al seu COR, al seu COS
Que ni tan sols coneixem
I no cal entendre-ho intel·lectualment, no calen les paraules
No cal racionalitzar ni buscar respostes ni explicacions
Escolta interior i expressió, treure-ho cap a fora,
fora del nostre temple que és el nostre cos-ment
Deixar anar perquè res s’enquisti dins nostre
Per sentir què volem dins la nostra vida
Què ens fa bé i que no
Per a escoltar les nostres necessitats
Per a donar espai a dols
Per a comunicar, posar límits, prendre accions en coherència
I no cal preocupar-se pel camí
Som el camí, la VIDA ens mou
La vida ens posa davant una vegada darrera una altra
als mestres i els aprenentatges
Per a poder viure una vida amb més salut, alegria, plenitud i pau interior
Gràcies, gràcies, gràcies
I com diu la cançó, malgrat la boira cal caminar… què tinguem sort: https://www.youtube.com/watch?v=hCseHtEyfhU
Molts petons! Noemí
- Cada dimecres, a partir de les 19:30h dansem la VIDA plegades al Centre Crisàlida, C/ Hospital, 3, 1ª planta, de Sant Feliu de Guíxols, vols dansar-la amb nosaltres? (hola@noemicarrera.com)
noemicarrera.com 