No perdo l’esperança

No perdo l’esperança

Molt es parlava de l’oportunitat que teníem com a humanitat de replantejar-nos les coses arrel de la pandèmia

Sobre la nostra relació amb el planeta, sobre la nostra relació amb els altres, sobre la nostra relació amb nosaltres mateixos

Ara estem davant d’una guerra, com, per desgracia, moltes altres que estan lliurant-se en aquest precís moment

Podria ser molt tremendista i pessimista i queixar-me de fins a on pot arribar l’home, fins a quin punt de deshumanització… però no cauré en això, tot i que he estat ben temptada eh

Crec en la taca d’oli, m’explico…

Com deia Albert Schweitzer, premi Nobel de la Pau, cadascú es responsable de com viu la seva vida, en una verdadera reverencia per la VIDA

Això és el que proclama la Biodanza Otra Mirada (Biodanza = Danza de la Vida)

Biodanza Otra Mirada, com a sistema d’autoconeixement, no pretén “salvar” a ningú.

“Només” és una altra proposta més de desenvolupament personal per a aquelles persones que volen viure la vida amb més benestar, consciencia i felicitat, escoltant-se, en un context de trobada grupal i amb l’acompanyament d’un “facilitador/a”

…per a aquelles persones que creuen en allò de que el que fem cadascú de nosaltres pot ressonar en altres parts del món

… en allò de que tothom pot contribuir a que s’expandeixi la taca d’oli

La majoria de nosaltres volem passar per la vida aportant el nostre granet de sorra, sí o no?

Pensem en micro, en el nostre entorn més proper, en els conflictes i situacions que vivim a diari

Com reaccionem? Com gestionen les nostres emocions? Actuem des de l’amor, el respecte, l’empatia amb l’altre o des de la por i el judici? Com és la nostra mirada i què expressa el nostre moviment corporal? Com ens acompanyem/ parlem a nosaltres mateixos, ens escoltem, ens permetem expressar les nostres emocions? “Ens queixen”, diem el que volem, el que necessitem, o aguantem aguantem i anem pel carrer com a bombes de rellotgeria?…

Perquè els adults, a més a més, tenim una gran responsabilitat davant dels nens, són l’exemple, els seus miralls

Cuidem el cor de les persones (el nostre el primer) per a una veritable transformació social

Si volem un món millor, penso que tots podem contribuir-hi

Una societat de la cooperació, amb la vida al centre, que conviu i respecta les diferencies, en lloc d’una societat on impera la competència, l’individualisme, l’antropocentrisme i l’agressivitat

Amb els anys he estat implicada activament en l’acompanyament emocional de les mares (com diu la cançó, “les mares podrien parar tantes guerres”) i els seus fills i filles, i coordino i sóc docent d’un postgrau de Transformació Educativa a la Fundació Universitat de Girona per a mestres i professors…

..Perquè crec que l’Educació, a casa i a l’escola, és la base perquè la persona pugui desplegar tot el que ha vingut a ser i se senti plena i feliç, per poder així generar comunitats humanes que es respectin i generin el bé comú… per molt utòpic que soni

Una abraçada,

Noemí