Amb la llagrimeta…

El millor d’aquestes dates per a mi, apart de, per descomptat, veure les carones d’il·lusió dels meus fills, és tornar a casa per Nadal.

Torno a Gijón, als carrers que em van veure créixer.

Torno a la meva habitació que em va veure plorar de tristesa i d’alegria, on vaig passar tantes hores estudiant, on vaig començar a traduir fins les tantes de la matinada i on em vaig vestir de núvia.

Torno a ser filla a casa dels meus pares i a ser germana del meu germà i a ser mare dels meus fills i dona del meu home casi a temps complet. Feliç de tenir aquest temps en exclusiva per ells i per mi…

Torno a ser més jo, a estar més a prop d’aquella petitona de cabells llargs i serrell que jugava a ser mestra amb el seu germà, devorava llibres i ballava a casa davant dels miralls quan estava sola.

Torno a mi

Torno a escoltar-me més, a replantejar-me coses, cap a on vull anar, sento amb més força el meu perquè del que faig i deixo anar, confío en la vida… que ja sap el camí…

Gràcies per tot el viscut i per estar a prop aquest 2019.

Els meus millors desitjos pel 2020 i per aquests dies!

Una dolça abraçada i feliços somnis i com diu la Marta, salut i alegria cada dia,

Noemí