Avui t’explico la historia de la Lucía.
Portava uns anys molt tancada en sí mateixa per diferents temes personals. Li costava obrir-se els altres i tornar a confiar.

Havia passat també alguna que altra crisis, el seu cos somatitzava contínuament amb temes de salut física, i tot i que havia anat una vegada al psicòleg, sentia que estava com estancada.
No volia continuar donant-li voltes als seus problemes, buscava una altra manera de treballar-los per a viure la vida amb més calma. Li vaig proposar la biodansa, amb el seu treball corporal de les emocions, sense tant de parlar.
Li va faltar poc per a sortir corrents la primera sessió de biodansa. Li feia vergonya això de moure’s davant d’altres. Va ser tot un repte per a ella, però lo bé que se sentia al acabar la classe i les seves ganes de sentir-se millor i viure la vida que volia li feien tornar sessió darrera sessió.
Desprès d’un any de pràctica setmanal, em diu que la biodansa l’ha ajudat a obrir-se a poc a poc, a millorar la seva relació amb la seva mare i els més propers i a descobrir la seva força interior, i amb això, a pujar la seva autoestima. Està entusiasmada.
Deja una respuesta